dimecres, 14 de setembre del 2016

"SETEMBRE" de Joana Raspall

Com un preludi de la tardor ens arriben penjolls de deliciosos raïms, -que bo el moscatell!- que ens omplen la boca de dolçors.




Raïm daurat i sucós,
   raïmet atapeït,
madures emmorenit
pel bes de la solellada.
     Tens el gra tan dolç i ros
  que sembla d’aigua emmelada.
                                  Joana Raspall
                                                            "Degotall de poemes"


a

10 comentaris:

  1. novesflors14 de setembre del 2016, a les 9:43

    Tan encertades paraules que només de llegir-les se'm fa la boca aigua :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 de setembre del 2016, a les 5:43

      Ha, ha! El mateix m'ha passat a mi, Novesflors.
      Quina força tenen les paraules!
      ;-)

      Elimina
  2. xavier pujol14 de setembre del 2016, a les 9:48

    Que dolç... el poema!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals14 de setembre del 2016, a les 17:06

    "dolç i ros", com totes les coses dolces i rosses, que acostumen a ser considerades les més atractives, aquest poema també en seria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 de setembre del 2016, a les 5:46

      Crec que un poema dedicat al raïm negre seria també força dolç, Helena. Sobretot si l'escriu Joana Raspall.
      :)

      Elimina
  4. M. Roser14 de setembre del 2016, a les 19:56

    Mmm, quin raïm més bo, si és com el descriuen els versos...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 de setembre del 2016, a les 5:48

      Fan venir ganes de menjar-ne. Cal aprofitar-ho, ara és el temps.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  5. Teresa Duch14 de setembre del 2016, a les 20:26

    No puc veure el raïm i la verema sense recordar les carretades que féiem a casa, primer amb el carro, després amb el tractor, quan el meu pare estava bé, fins fa només cinc anys.El gra tan dolç i ros que diu la Joana, resultat d'un sol generós, el més desitjable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 de setembre del 2016, a les 5:49

      Bonics records, Teresa. Segur que els grans de raïm conreats i collits per un mateix són encara més saborosos.
      Una abraçada!

      Elimina