Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes,
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
M. AbellóCom ho és la poesia.
Pintura: Jorge Edgardo Ramirez
La paraula nua, la paraula clara.
ResponEliminaQuin vestit per al poema!
La paraula precisa, la que fa encaixar tot el poema.
Eliminasempre ve de gust els versos de l'Abelló. gràcies
ResponEliminaUna de les grans, una veu clara i potent dins de la poesia actual, l'Abelló.
EliminaLa paraula clara en la que el teu ser si reflecteix.
ResponEliminaUn poema per ser escoltat dins el propi silenci.
No sempre són fàcils els poemes, gairebé tots tenen una segona lectura, i aquesta sol ser la bona.
EliminaEl silenci per mi és un company inseparable quan llegeixo poesia.
La solitud curulla de promeses, és una solitud fàcil de suportar...Una gran dona la Montserrat!
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Una gran dona i una excel·lent poeta. Admirable!
EliminaPetons, M.Roser!
La màgia dels mots, la màgia de la poesia.
ResponEliminaUna màgia que captiva, és dificil resistir-se. Per altre banda, que faríem sense ells?
EliminaGràcies pel teu comentari, Mari.