dilluns, 13 d’octubre del 2014

" ABSORCIÓ " de Miquel Dolç

La tardor és font d'inspiració pels poetes. El poeta mallorquí l'evoca en aquest bell i breu poema.




Tardor. Núvols i paüra
s'encastellen fugissers.
L'esguard sota el front s'atura;
el vent amoixa els rosers.
Tot calla. Un solell taronja
amorosia l'ampit...
                 És el meu cor una esponja
                 en aquest mar de neguit.

                                                  M. Dolç i Dolç


a

16 comentaris:

  1. Jordi López Pérez13 d’octubre del 2014, a les 10:16

    Molt guapo!!! i la foto es una passada.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog14 d’octubre del 2014, a les 21:27

      M'alegra que t'agradi, Jordi, realment és un bon poema. I de que trobis bonica la foto, que ja veig que d'això hi entens molt.
      Gràcies pel comentari i la visita.
      :)

      Elimina
  2. xavier pujol13 d’octubre del 2014, a les 10:52

    Hi ha moments de la tardor que són impagables, com aquest poema.

    ResponElimina
  3. Garbí2413 d’octubre del 2014, a les 13:57

    Hem de ser sempre esponja davant l amor

    ResponElimina
  4. dreamchild6813 d’octubre del 2014, a les 17:48

    Ai, ara no sé si has rebut el comentari, deia que m'agrada molt la imatge i que no havia sentit mai "solell" ni "solell taronja" (ni groc ni vermell....)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog14 d’octubre del 2014, a les 21:37

      És una foto bonica. A vegades costa molt trobar-ne. Solell no és una paraula gaire coneguda, no se si a ses illes la fan servir habitualment, però el que és per aquí...

      L'altre comentari no l'he rebut

      Elimina
  5. M. Roser13 d’octubre del 2014, a les 21:10

    Un poema preciós...Amoixar , quina paraula tan bonica!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog14 d’octubre del 2014, a les 21:45

      Amoixar és una paraula bonica i que t'amoixen encara és millor. ;·)
      Petonets, bonica!

      Elimina
  6. Núria Martínez (Bruixeta)14 d’octubre del 2014, a les 12:38

    quina preciositat de poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog14 d’octubre del 2014, a les 21:51

      Oi que si! Aquests poemes breus cada vegada m'agraden més.
      Abraçades!

      Elimina
  7. Relatus23 d’octubre del 2014, a les 20:26

    M'agraden molt els poemes d'aquest estil, tenen música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 d’octubre del 2014, a les 13:31

      Coincidim, quan el vaig llegir em va captivar, per això l'he compartit.
      Celebro haver encertat.
      :)

      Elimina
  8. Helena Bonals24 d’octubre del 2014, a les 9:44

    M'agraden molt els dos darrers versos, i la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog26 d’octubre del 2014, a les 13:33

      Gràcies, Helena. Estic contenta de que t'agradi, valoro molt la teva opinió.

      Elimina