Verte desnuda es recordar la Tierra.
La Tierra lisa, limpia de caballos.
La Tierra sin un junco, forma pura
cerrada al porvenir: confín de plata.
Verte desnuda es comprender el ansia
de la lluvia que busca débil talle
o la fiebre del mar de inmenso rostro
sin encontrar la luz de su mejilla.
La sangre sonará por las alcobas
y vendrá con espada fulgurante,
pero tú no sabrás dónde se ocultan
el corazón de sapo o la violeta.
Tu vientre es una lucha de raíces,
tus labios son un alba sin contorno,
bajo las rosas tibias de la cama
los muertos gimen esperando turno.
F. Garcia Lorca
"El diván de Tamarit"
Pintura: A. Modigliani
Un poema molt elegant, vestit pel nu de l'enigmàtic Modigliani.
ResponEliminaFita
Em va costar trobar l'imatge, però amb sembla que aquesta és molt adient, oi?
EliminaUn poema elegant i un xic enigmàtic.
Lorca per sempre
ResponEliminaPerò que diferent al de "Romancero gitano"!
EliminaLorca és un poeta excel·lent amb qualsevol registre que escrigui.
Jo també tenia un poema de Lorca preparat per publicar ahir, però he estat dies fora i no ha pogut ser. El publique avui. Gran Lorca.
ResponEliminaS'ha de recordar al gran poeta i un aniversari és un bon motiu.
EliminaVaig a llegir-lo al teu blog.
Doncs jo vinc de ca la Novesflors i he quedat ben xopa de Lorca i de pluja i em trobo amb aquest regalet i l' enllaç que és una meravella.
ResponEliminaMoltes gràcies a totes dues.
Jo també vinc de llegir el poema del blog de Novesflors i m'ha deixat bocabadada de lo bonic que és el poema.
EliminaCelebro que t'hagi agradat el meu post. Amb Lorca és impossible no agradar.
Caram , això dels morts que esperen el seu torn...Un poema una mica tràgic!
ResponEliminaPetonets, Glòria.
No és un poema senzill i la veritat és que això del morts és força inquietant. Però quin ritme, quines imatges que evoca...
EliminaPetonets, M.Roser!
no sé si té a veure que varem néixer un mateix dia però sempre sempre en Federico m'arriba molt endins
ResponEliminaNormal: sou persones sensibles que descobriu la bellesa arreu. I en les paraules n'hi por haver molta.
EliminaBuf, necessitaria més temps per pair aquest poema. Que bo.
ResponEliminaSi, no és un poema fàcil, cada vers suggereix un munt d'imatges i de idees, amb unes metàfores belles i treballades. Per assaborir poc a poc, vers a vers.
EliminaLorca en el seu estat més pur. Gran en tots els sentits
ResponEliminaProfund, pertorbador. Gran, com molt bé dius.
EliminaM'agrada la primera estrofa. Em fa passar pàgines per trobar una imatge adient, i alhora em meravella cada descart ;-)
ResponEliminaGeni Lorca.
Ho expliques molt bé, Montse, poc es pot afegir: Genial.
Elimina