"VEIG ON ANEM" de Matilde Llòria

Matilde Llòria ho veia molt clar, i avisa.  Però sembla que ningú en va fer cas...

Veig la negror del dany mullant l´agravi

amb tenaç persistència, veig el raig

fent senyals dins la nit i a ple migdia;

juntar-se fúries i odis colossals.

Terra nadiua i terra estranya

veig afonar-se dins la sang;

orfes a manta emboirant la joia,

enfosquint la tonada de la fam.

Al cru i al nu veig la cobdícia, 

sa evidència maligna, el perllongat

abús pactant ganàncies perilloses

a espatlles de qui sua famejant.

Veig el delicte sens condemna,

l´ofensa sens defensa, el dol pujant

costeres i tristures, i l'angoixa, 

asclar-se contra el tràfec terrenal. 

Veig on anem; l´onada que empenteja, 

el ramatge eixugant-se, el fruit vessat, 

l´amor perdut, a tomballons les mares 

sens un racó de pau per a plorar. 

                                      Matilde Llòria

                                “Altíssim Regne”