dilluns, 15 d’abril del 2013

" NO HO DIGUES A NINGÚ " d' Àngel Guimerà

Tot i que a Àngel Guimerà no se li va conèixer cap relació amorosa,  també va escriure poemes d'un amor desesperat.





No ho digues a ningú: t’estimo encara;
per l’ombra guardo ma corrent de plors;
només que tu llegeixes en ma cara:
sóc un sepulcre revestit de flors.


Jo la conec ton ànima traïdora;
vil i ingrata com ets no ho fou ningú...
mes sigues santa o sigues pecadora,
què li importa a mon cor! Té fam de tu.

                        Àngel Guimerà

a

18 comentaris:

  1. Carme Rosanas15 d’abril del 2013, a les 0:37

    El cor acostuma a ser així... no hi ha que l'entengui!

    ResponElimina
  2. Quadern de mots15 d’abril del 2013, a les 8:00

    Doncs, no el coneixia com a poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’abril del 2013, a les 22:00

      Abans de escriure pel teatre va conrear la poesia amb èxit. Era mestre en Gai Saber i la seva primera obra teatral "Gala Placídia" era en vers.
      Però, tens raó, com ha poeta gairebé ningú el recorda, sinó és per "LA SANTA ESPINA".

      Elimina
  3. El porquet15 d’abril del 2013, a les 9:51

    Doncs per ser que no se li va conèixer cap relació amorosa, almenys en aquest poema, deixa prou clar que, com a mínim, la rauxa de l'amor la va viure de ben a prop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’abril del 2013, a les 22:06

      Hi ha qui diu que era per un desengany d'amors de joventut, hi ha qui pensa que és que no li agradaven gaire les dones...
      ves a saber! Però l'amor desesperat del poema i de tantes obres teatrals - Maria Rosa, Terra Baixa, Mar i Cel- demostren que coneixia l'amor apassionat i intens de ben aprop.

      Elimina
  4. Helena Bonals15 d’abril del 2013, a les 11:57

    "sóc un sepulcre revestit de flors", brutal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’abril del 2013, a les 22:11

      Quina frase! Corprenedora, oi? visualitza perfectament aquest dolor que sent el poeta.

      Elimina
  5. Xelo IProu15 d’abril del 2013, a les 14:10

    preciosa, tots guardem secrets d'amor

    ResponElimina
  6. Garbí2415 d’abril del 2013, a les 16:26

    aquesta fam no te aturador i altera qualsevol comportament

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’abril del 2013, a les 22:12

      Espanta una mica.
      Estimar d'aquesta manera pot ser molt dolorós si no ets correspost.

      Elimina
  7. M. Roser15 d’abril del 2013, a les 21:10

    Em recorda l'estil de Terra baixa, també un amor ben desesperat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’abril del 2013, a les 22:15

      No fa gaire la vaig tornar a veure. I no em va semblar gens passada de moda, cosa que em temia. Val a dir que els actors ho van fer molt bé.
      Bona nit, M.Roser

      Elimina
  8. cantireta16 d’abril del 2013, a les 0:32

    La fam. El ganivet que talla el plat.

    Uf...

    ResponElimina
  9. Consol16 d’abril del 2013, a les 20:28

    La imatge és esfereïdora. El poema té força, és contundent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog17 d’abril del 2013, a les 0:25

      L'imatge, penso, descriu molt bé el sentit del poema.

      Elimina