Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu
"El caminant i el mur"
Preciós, "els nostres petits noms" quina tendresa que dóna aquesta expressió...
ResponEliminaBon dia, Glòria!
És veritat, és una frase molt encertada, molt tendre.
EliminaBona nit!
Per molts anys, Glòria.
ResponEliminaUn somriure entre roses.
Gràcies, Jordi.
EliminaJo també t'he de felicitar: per molts sants!
un poema bonic, delicat... ple de melangia...una perla vaja
ResponEliminaabraçades glòria !!!
joan
Evoca amb molta tendresa una infància feliç, ja llunyana.
EliminaUna forta abraçada!
Un poema molt ben trobat i la imatge molt bonica. Entranyable.
ResponEliminaJo també el trobo molt bonic, molt delicat. Un Espriu que evoca dolços records.
EliminaUn poema preciós que deixa sentir la càrrega del temps.
ResponEliminaNostàlgica mirada a la infantesa, on la mare ho omplia tot de dolçor.
EliminaAquest si que el sabia, Glòria, és un poema preciós...
ResponEliminaPetonets.
Ahir el vaig recitar en un homenatge que vam fer al Espriu.
EliminaPetonets, bonica!