La Primavera i els fruits saborosos propis de l'estació. El poema parla de la felicitat i
la innocència dels infants que no coneixen el dolor ni la malícia.
Ixena es una nena que viu en un Paradís, que és perd en arribar a la maduresa.
¡Ai la petita Ixenia, voluble com l’amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l’oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l’olor que t’esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se’n va.
I quan el cel és d’or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d’ésser vivent,
l’esguard xipollejant en la llum infinita.
¡Ah si les albes roses i el branquillons d’abril
i el so de l’ocellada i el riu que s’adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l’oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l’olor que t’esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se’n va.
I quan el cel és d’or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d’ésser vivent,
l’esguard xipollejant en la llum infinita.
¡Ah si les albes roses i el branquillons d’abril
i el so de l’ocellada i el riu que s’adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vesant;
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre justes, dintre la boca d'un infant!
Josep Carner
"Els fruits saborosos"
Són saboroses
ResponEliminade llum i de pluja,
com una crida, també.
Madura la primavera!
EliminaJovenetes són bones, però maduretes també...... ;)
ResponEliminaA tu t'agraden totes, ja ho veig! ;D
Eliminatens tota la raó garbí 🥰🥰
EliminaM'ha agradat, Glòria. I mira que en Carner el tinc força oblidat!
ResponEliminaM'alegra que t'agradi. Carner té poemes preciosos, els de "Els fruits saborosos" en concret, els trobo molt bonics.
EliminaEm sembla que les peres són més innocents que alguns infants...
ResponEliminaSi, per que n'hi ha alguns que d'innocència ben poca en tenen!
Eliminasaborós poema
ResponEliminaSaborosa poesia la de Carner.
EliminaFalta l'última estròfa,
ResponEliminaque les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vesant;
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre justes, dintre la boca d'un infant!
Tens tota la raó. Mea culpa. :(
EliminaSón els inconvenients del tallar/enganxar
Ja ho he arreglat.
Moltes gràcies, Guillem, pel teu oportú avis.
I si Carner no fos qui deia que era, i qui deia que no era Carner ho era i per tant els poemes son anònims?
ResponEliminaQuina és la mètrica d'aquest poema?
ResponEliminaQuè ens vol transmetre Josep Carner amb aquest poema?
ResponEliminahola moza
ResponEliminaviva el poeta amador oleeeee
oleeee
ResponEliminabrava gloria
ResponElimina