Comencem avui ambun poema de V. Andrés Estellés, que parla d'una rosa. Una rosa de paper... Ho canta Uat Boada
Homenatge a José Martí
Ella
tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
V.
Andrés Estellés
"Taula
parada"
Que bonica, la rosa de paper i el poema...
ResponEliminaQuin poeta! A mi aquest home sempre m'emociona.
EliminaAra que per emoció la visita al teu blog!
Quin retrat més bonic, quin poema. Gràcies preciosa!
Genial! No l'havia llegit mai, la rosa de paper no es deixa estripar fàcilment.
ResponEliminaÉs una rosa que portem al cor. No és fàcil destruir-la!
EliminaI de cor l'entrada tan bonica que m'has dedicat!
Gracies, Sílvia.
MOOOOLTES FELICITATS!!!!
ResponEliminaQuan pugi em passaré per les dolces felicitacions que t'han deixat per la xarxa. Un petó ben rosat i sense espines :-)
MOOOOOOLTRES GRÀCIES!!!
EliminaJo, blocaire noctàmbula, vaig de sorpresa en sorpresa. I quines sorpreses tan boniques!
Rep també un petó -sense espines-.
I és que, per molt que vulguen, quan un poble creu en ell mateix, és difícil que acaben amb la seua "rosa de paper" (quina metàfora tan bonica!)·
ResponEliminaNo és tan fàcil cremar la rosa. Ni destruir-la, per més que sempre ho van intentant.
Eliminaaquesta setmana va de Roses......que ningú es quedi sense
ResponEliminaNo en faltaran. N'hi ha per donar i per obsequiar.
Elimina(Jo ja en tinc cinc)
Ja hi he estat abans però torne a vindre perquè he vist en algun blog que avui és un dia important per a tu;)
ResponEliminaFELICITATS!
Sempre ets molt ben vinguda. I si es per desitjar-m felicitat encara més. Gràcies, Novesflors, ha sigut un dia emocionant.
EliminaFelicitats Glòria!!!! Per mooooooooolts anys!!!!
ResponEliminaEl poema mola!
Gerònima! Gràcies!
EliminaAixò ja ho remullarem, quan podem.
Mooooooooooolts petons!
Un poema preciós, no el coneixia...Que bonic que un cop ella ja no hi era, la gent del poble se la passessin uns als altres, no importava que fos de paper, segur que conservava la seva essència...
ResponEliminaPetonets.
Quin regal tan bonic m'has fet, M.Roser!
EliminaEstic tant contenta!!!
El poema és preciós, feia temps que el tenia preparat per posar-lo avui.
Petons.
Moltes felicitats!
ResponEliminaS'agraeix, Jp!
EliminaDe tot cor, gràcies!
Per molts anys, Glòria! que ens continuïs regalant poesia des del teu racó i que puguis disfrutar-la!
ResponEliminaUna abraçada i unes quàntes estiradetes d'orella suaus...:)
És una de les coses que em fan feliç, compartir poesia amb vosaltres!
EliminaLes estirades d'orella amb "carinyo" que setanta són moltes, eh?
Si que és bonic el poema...
ResponEliminaPerò jo venia a desitjar-te...
Moltes felicitaaaaats ;o)
Una abraçada i un petó
Gràcies, Miquel!
EliminaQueda pendent la celebració.
Petonets.
Magnífic poema d'Estellés. Quan torni a Burjassot ja miraré d'esbrinar qui la té, d'amagatotis, la rosa de paper.
ResponEliminaPerò avui toca fer-te molts petons i desitjar-te PER MOLTS ANYS! Que siguis molt feliç i en facis molts més, Glòria!
Una gran abraçada!
Si trobe la rosa cuida-la bé. És una rosa molt important.
EliminaGràcies, GALIOMAR, arribar a aquestes alçades fa una mica de vertigen, però amb tanta estimació al voltant ja no fa tanta basarda.
Una forta abraçada, bonica!
MOLTES FELICITATS, NINA!!
ResponEliminaAferradetes i una rosa.
Sa Lluna!
EliminaJa tenia ganes jo d'una aferradeta de les teves.
I a demés una rosa! :D
Gracies!!!
Jo també vinc a felicitar-te, ho he vist en llocs on t´estimen molt. Pper molts anys Glòria, moltes roses per tu.
ResponEliminaun petó!
És una cosa tan bonica el que m'està passant, després diuen que les coses virtual són fredes i impersonals.
EliminaI un rave, que no m'ho diguen a mi!
Els blocaires sou MERAVELLOSOS, al menys els que jo conec.
Gràcies, Pais!
MOLTÍSSIMES FELICITATS!!! PER MOLTS ANYS!!!
ResponEliminaAi, Assumpta!
EliminaMOOOOOOltes, gràcies, espero fer-ne forces més, si Deu vol, i que no em falti la teva felicitació.
Petons!
Com una consigna circula que avui és el teu gran dia, moltes felicitats!!!!!
ResponEliminaPetons!!!!
Sóc molt afortunada per aquesta consigna. I molt feliç.
EliminaQuin dia tan emotiu!
Una abraçada, preciosa!
Mooltes felicitats, amb totes les roses de paper fetes i per fer.
ResponEliminaGracies, Rafel!
EliminaEntre família, amics, poesia i roses vaig passar un dia MOLT FELIÇ.
Que n'és de gran, n'Estellés!
ResponEliminaHo és! Un dels més grans.
EliminaGràcies, per la visita i el comentari, Company!
Bon dia, bona tarda o bona nit. Preguntava pel significat de la rosa, pot ser que darrere de la rosa s'amagui una "metafora" amb l'idioma valencià? Que pretenia estellés amb aquest poema?
ResponEliminaFelicitats pel blog
Les metàfores sempre tenen diverses lectures. La que fas tu em sembla prou encertada, jo també ho vaig interpretar així. Però com que jo no tinc coneixements per afirmar-ho et deixo un enllaç que en parla.
Eliminahttp://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles
Gràcies pel comentari i la visita.
Per favor si algú te els acords per a guitarra. M'agradaria cantar-la. Gràcies.
ResponEliminaEspero que algú et pugui facilitar el que et fa falta. Jo, malauradament no et puc ajudar.
EliminaGràcies per la visita!
en quin any es va crear aquesta magnífica obra?
ResponEliminaEl poema pertany al poemari LLIBRE DE MERAVELLES, que va ser publicat l'any 1971, encara que Estellés explicà que el va escriure entre 1956-1958.
EliminaEs un poema musicat?
ResponElimina