En l'homenatge a C. Arderiu que vam fer al Vapor Vell vam llegir aquest poema. En ell, la poetessa, absolutament fascinada per la criatura que ha tingut, avisa, mig joc, mig cançó, mig amenaça, del que és capaç de fer pel seu fill.
Com salvatgina engelosida
pel cadell,
jo la vida passaria
vora d'ell.
Hola , cadell,
doma'm l'anell
picapedrell!
Arremetria amb urc de guerra
tota gent
i ma dent el guardaria
d'altra dent.
“Denteta dent”,
dirà la gent;
i tu content.
C. Arderiu
Pintura M. Cassat
Ja és ben bé així... que ben explicat! M'encanta!
ResponEliminaTens raó, Carme, de tant senzill que ho explica és encantador!
Eliminaquina mare no fa això amb el seu cadell?
ResponEliminaTendre poema.
Tota mare mereixedora d'aquest nom faria al mateix, però la Clementina ho explica molt bé.
EliminaQuanta tendresa i quanta veritat, aquests moments no tenen preu ni comparació.
ResponEliminaI els cadells creixent tan de pressa!
EliminaDolços moments que passen molt ràpids...
Ferotge i tendre amor de mare! gran poeta no valorada com es mereix!
ResponEliminaL'Arderiu parla de coses quotidianes i senzilles, però té una poesia molt treballada, molt cuidada. Gran poeta, si.
EliminaDe vegades és insensatesa ( parlo del que sé, clar ;)). Petons.
ResponEliminaSetmana que ve, llibre a casa teva!
L'amor no sempre és sensat...
EliminaJa t'anava a preguntar pel llibre!
Estaré atenta al correu.
Gracies!
Preciós i tendre!
ResponEliminaBon diumenge, Glòria!
Jo també el trobo molt bonic!
EliminaHa sigut un bon diumenge, molt familiar.
Gracies, Fanalet!