El poeta valencià era un home passional. Espera el seu amor amb un escàndol de sonets, roses, vitralls, aloses... i el que faci falta.
Sabia que vindries, que ja era
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
l'hora de parar taula dignament,
d'obrir la porta i enramar el vent
amb les paraules de la primavera.
Amor i més amor d'aquell que espera,
amor i més amor d'aquell que sent
la pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
amor i més amor d'aquell que sent
la pentecosta de l'amor, l'advent,
i en el vent el gran crit de la bandera.
Tenia a punt, amor, totes les coses
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.
perquè sabia que vindries, ara,
amb un escàndol de sonets i roses.
Amor i més amor i més encara,
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
V. Andrés Estellés
i avemaries i vitralls i aloses,
i tots els blats novells de la tarara.
V. Andrés Estellés
(L'amant de tota la vida)
vaja...semblava que m'esperaves a mi
ResponEliminaes precios !
Estic contenta que t'agradi. Es un poema molt bonic.
ResponElimina