dissabte, 30 de juliol del 2016

" ALEGRIA " de Jaume Vidal Alcover

Avui, per primera vegada compartim poesia amb l'autor manacorí.  Un poema deliciós per acomiadar el juliol.






Mar. He dit mar. ¿No heu sentit
volar els aucells a migdia?
Cel. He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l’alba?
Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.

           L’horitzó
ple d’estimats i estimades.
¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?

                    J. Vidal Alcover



Aquarel·la: Pipo Jost Nicolas

dimarts, 26 de juliol del 2016

"SOÑÉ QUE TU ME LLEVABAS" de Antonio Machado

Avui, data de naixement del gran escriptor el recordem amb un poema en el que evoca a la seva estimada Leonor.






Soñé que tú me llevabas
por una blanca vereda,
en medio del campo verde,
hacia el azul de las sierras,
hacia los montes azules,
una mañana serena.

Sentí tu mano en la mía,
tu mano de compañera,
tu voz de niña en mi oído
como una campana nueva,
como una campana virgen
de un alba de primavera.

¡Eran tu voz y tu mano,
en sueño, tan verdaderas!...
Vive, esperanza, ¡quién sabe
lo que se traga la tierra!

                Antonio Machado



dissabte, 23 de juliol del 2016

"QUIETUD" de Maria Antònia Salvà

Una poema ben visual de l'autora mallorquina, que ens convida a passejar per un bosc tranquil.





Ombra de pinar dorment,
amb sol filtrat de migdia.
-No corre un alè de vent,
que també s'ensopiria.-

De sobte, amb lleu frissament,
una branca s'estremia…
Era un aucell que hi venia ?
era el sospir d'un absent?...

                   M. A. Salvà 


Pintura: J. Singer Sargent

dimarts, 19 de juliol del 2016

" NO SE SI M'ESTIMAVES" de Joan Fuster

Continuem assaborint "Criatura dolcíssima", l'obra més coneguda del poeta de Sueca. 
Aquí el podreu sentir tot el poema cantat per Lluis Llach. (gràcies Rateta :-)




                                         IV


Érem hostes del bes i la insistència,
uns territoris radiants, els únics,
i argument negador de la nostàlgia.
A força d'alegria, vam obrir-nos
més càlids privilegis: la mateixa
veu per als dos, sang dura, al.legories.
Establírem el món sota la nostra
perfecció. Duràvem, prosseguírem.
Fidel, el món du encara aquell bé gràcil.
  

                                 V
 
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T'estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprèn l'idioma de l'absència.


                                   Joan Fuster
                                        "Criatura dolcíssima"- "Escrit per al silenci"
 
 
 
 
Pintura: Ron Hicks 

dissabte, 16 de juliol del 2016

"DIA DE AMOR Y BONANZA" de Rafael Alberti

Avui és la Verge del Carme, la protectora de la gent de mar. Alberti, que tenia el cor mariner li va escriure un sonet. 
És bonic, el dediquem a totes les que portin per nom Carme, a qui agradi la poesia de l'autor gadità.




Que eres loba de mar y remadora,
Virgen del Carmen, y patrona mía,
escrito está en la frente de la aurora,
cuyo manto es el mar de mi bahía.

Que eres mi timonel, que eres la guía
de mi oculta sirena cantadora,
escrito está en la frente de la proa
de mi navío, al sol del mediodía.

Que tú me salvarás, ¡oh marinera
Virgen del Carmen!, cuando la escollera
parta la frente en dos de mi navío,

loba de espuma azul en los altares,
con agua amarga y dulce de los mares
escrito está en el fiero pecho mío.

                        Rafael Alberti 




Pintura: Joaquin Sorolla

dimarts, 12 de juliol del 2016

"CANÇÓ ÀVIDA" de Marià Manent

Un poema deliciós de Marià Manent, un poema visual amb imatges refrescants per aquests dies de canícula.





Pomera daurada
que rius vora meu:
no cerco la fruita,
sinó l’ombra lleu.

Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l’aigua fresca,
sinó el cant suau.

Estrella encantada
damunt de la nit:
no et vull per guiatge,
sinó per neguit.

           Marià Manent


Aquarel·la: Paula Leiva

dissabte, 9 de juliol del 2016

"RARS ECOS PELS TOMBANTS" de Salvador Espriu

Un 10 de juliol va néixer Salvador Espriu. En el poema d'avui recorda la seva tia Maria i les històries bíbliques que ella li llegia quan ell era menut,  històries que perduren en la memòria.




La tia Maria 
llegia sovint
en llibres molt savis
maleses i crims.

Em deia que l'home 
va ser fet així,
que cal estimar-lo
vell orb assassí.

Quan queia la pluja
damunt llessamins,
contava disbauxes
del sant rei David.

Després, sense moure's,
m'obria camins
enllà de l'escuma
d'aquest mar antic.

Petit, m'allunyava
a lloms de dofins,
per freu neguitosos,
anquines, perills.

De cop m'acollien
els braços del Nil,
sentia mesclar-se
mots grecs amb llatins.

La tia Maria
rient-se de mi,
passava bugada
de tots els veïns.

Per res no hi planyia
sabó ni lleixiu,
a part no quedava
cap fil dels ordits.

A prim tust de l'aire
del vespre tranquil,
la dama desava
pecats enllestits
a grossos armaris
e pau i d'oblit.

Però s'enllordava
el net cel d'estiu,
falcies de l'odi
movien brogit:
lleu focs cremarien
el nostre país.

        Salvador Espriu

dimarts, 5 de juliol del 2016

"PARE-ESPARVER" de Maria Mercè Marçal

Un cinc de juliol, als 46 anys, ens va deixar Maria Mercè Marçal, de manera prematura vam perdre una veu  potent, clara i lliure.  La recordem amb un poema que dedica al seu pare. Un poema dur i trasbalsador.




  
Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.


La meva sang de cada dia
s’escola enllà de tu en el dia d’avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m’emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l’ombra del meu mal. 

                                                             Maria Mercè Marçal
                                                                 "Desglaç" 

diumenge, 3 de juliol del 2016

"PERFECTAMENT RECORDO" de Joan Vinyoli

Avui, data del naixement de Vinyoli el recordem amb una poesia de "Vent d'Aram", un poema que transmet tota la força del desig  -urgent, compartit- un sentiment que deixa petja.





Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t’esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.

                               Joan Vinyoli



Pintura Daniel Kaplan