divendres, 27 de març de 2015

"M'HE ESTIMAT MOLT LA VIDA" de V.Andrés Estellés

Avui és l'aniversari de la mort del poeta, un home que estimava molt la vida i els seus petits plaers.




XLII



m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.

m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
            aquest pètal
                             allò

una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com passarell,
                  aquell melic,

com la primera dent d'un infant.

                          V. Andrés Estellés

                                "Horacianes"


Pintura: Antoine Vollon

dilluns, 23 de març de 2015

"LO PUS BELL CATALANESC DEL MÓN" de Blai Bonet

Un passeig per la Natura entre arbres, entre matolls i flors,  en la ploma del poeta de Santanyí i descrit "en la llengua catalana més bella del món". El recita, molt bé per cert, Carles Rabassa, acompanyat per Toti Soler.




Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal.lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l’oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l’albó com d’engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres, 

blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridenca pins
que s’enfilen amb xiulo a les voreres
d’arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.

                           Blai Bonet 
                                  "El Jove"


Pintura: S.Trigueros Mori

divendres, 20 de març de 2015

"VIBRACIONS" de J.Salvat-Papasseit

Avui arriba la primavera, demà serà el dia de la poesia. Compartim tres haikus de Salvat-Papasseit, per celebrar aquests dos esdeveniments joiosos.




Volves de zèfir
sonorants ones verdes:
la Primavera.

                   
Dolça recança:
l'ànima del Poeta
el teu ventall.

                                                        
Aquesta flor 
del teu pit al meu llavi.
Flor en el llibre.
                     
                                                                                                                                                                                                                   J.Salvat-Papasseit
                                               "Vibracions"

                                                                                                                 

dimecres, 18 de març de 2015

"SI PARLO DELS TEUS ULLS" de M.Marti i Pol

Demà 19 de març, és l'aniversari del poeta que va néixer el dia de Sant Josep de l'any 1929. El recordem.





Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
             tan dens com el silenci.

                       M. Martí i Pol



Pintura: Fabio Hurtado

dilluns, 16 de març de 2015

"PARLAMENT" de Pere Quart

Avui la ironia de Pere Quart, amb un poema de fa més de trenta anys i que, malauradament, no perd actualitat.




-La gent, parlant no s'entén?

-Prou!... Fa veure que es baralla
però pacta encontinent
per treure el gra de la palla.
La palla la llança al vent
i llu al sol com foc de falla;
i així el poble està content!

-I del blat que en fan?
   -Tu calla!

Parlament? Parla, doncs ment!

                     Pere Quart



divendres, 13 de març de 2015

" AVUI " de Célia Viñas

Nascuda a Palamós, Cèlia Viñas va conrear la poesia tant amb català com en castellà, va viure anys a Mallorca on freqüentà l'amistat de Alomar i Rossellò Pòrcel. Mes tard destinada a Almeria va fer un veritable magisteri cultural.




Perquè avui el cel és blau 
i la rosa més encesa, 
perquè el colom plana un vol 
amb un fregadís de seda, 
perquè a dalt del taronger 
hi ha verdors de fulla tendra, 
perquè l'aire del matí 
té cançons de pluges fresques, 
perquè riu el rierol, 
perquè les planes són verdes, 
perquè el mar trena garlandes 
entorn de les blanques veles 
i el sol munta bru de mel 
enmig d'un brunzir d'abelles 
i al bell cim del puig més alt 
hi ha un degotís de bresca... 

           vine, amor, que el cel és blau 
           i la rosa és més encesa. 
  
                          Cèlia Viñas



Pintura M.A.Martin Peña

dimecres, 11 de març de 2015

"CAMÍ DELS LLACS" de Joan Maria Guasch

Guasch no és un poeta gaire conegut ni reconegut, malgrat això té poemes deliciosos de sentir i de recitar. La Júlia Costa, a "La Panxa del Bou" ho explica molt bé.



La tempesta ha estat forta,
tota l'herba jau coll-torta.
Surto a fora la cabanya
per veure com regala la muntanya.

La immensa vall de Carol
se bada hermosament plena de sol.
-Salut, pastor!, per vós i la vacada
i per l'herba esplendent d'eixa clotada!-
El pastor calla i riu, i, un vedell passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
-Bon home, vós que sou d'aquests paratges
senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!-
-Seguint aqueix caient de fondalades
veuràs Lanós, el gran llac de les fades

i més amunt Carlit   
prò, ja tens pit?...-

                             -Pit i bastó!- 
                            l'hi vaig dir jo.

-Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és blau.

                                 J.M.Guasch 


Pintura: P. Cezanne

dilluns, 9 de març de 2015

"HOMENATGE A TERESA" d'Ovidi Montllor

Demà, 10 de març fa 20 anys que morí el cantautor d'Alacant, el recordem amb un poema seu,  que va musicar i cantar.



Com un record d'infantesa
sempre recordaré 
a la Teresa,
ballant el vals. 

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguien
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia. 


Ella ens va dir d'on veníem
i que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.

Sense pecats.
Ens ensenyava a ballar,
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més en sabia.

Amb una floreta al cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda
dels infants. 


Ara de gran comprenc
tot el que per TU sent
i et llance un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.
  

                  O. Montllor
 

divendres, 6 de març de 2015

"PARLEN LES DONES" de Montserrat Abelló

Parlen les dones, parla Montserrat Abelló, una veu recentment apagada però que segueix, viva i punyent, entre nosaltres.




Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.


Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.



                          Montserrat Abelló
                             "Dins l'esfera del temps"
                   



dimecres, 4 de març de 2015

"CANÇÓ DE LES DONES" de V. Andrés Estellés

S'acosta el dia de la Dona, pensant en ell compartim aquest poema deliciós del poeta de Burjasot.




Cante per tu, cosa fina,
un canteret d’aigua clara,
tendra com un julivert,
per l’amor atarantada.

I cante també per tu,
per a la dona casada,
que baixa a la botigueta
i duu una grenya a la cara.


Cante per totes les dones
la cançó que més m’agrada.
Cante per tu, mare meua
i cante amb molta esperança.


Amb un amor infinit,
triant ben bé la paraula,
i pegant-li foc després
amb el llumí de la ràbia.


Perquè les dones treballen
i mantenen l’esperança,
i per si algun dia ve
tenen la taula parada.


Elles no saben qui esperen,
però esperen i això basta,
i damunt la taula posen
un plat i un got d’aigua clara.


               V.Andrés Estellés


 

Pintura: E. C. Ricart Nin

dilluns, 2 de març de 2015

"CANÇÓ DE NA RUIXA-MANTELLS" de M. Costa i Llobera


Aquest poema de Miquel Costa i Llobera diuen que parla d'un personatge verídic que va embogir d'amor quan la fada Na Ruixa-mantells li va prendre l'estimat. L'ha musicat i popularitzat Maria del Mar Bonet.  
Aqui podeu llegir el poema complert.




Passant gemegosa com fa la gavina
que volta riberes i torna a voltar,
anava la boja del Camp de Marina
vorera de mar.

Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.

Color de mar fonda tenia les nines,
corones se feia de lliris de mar,
i arreu enfilava cornets i petxines
per fer-se'n collar.

Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.

"La mar jo avorria mes ja l'estim ara
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tinc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!

La mar el volia, jamai assaciada
de vides, fortunes, tresors i vaixells;
i d'ell va fer presa dins forta ventada
Na Ruixa-mantells."

Un vespre d'oratge finí son desvari:
son cos a una cala sortí l'endemà;
i en platja arenosa, redòs solitari
qualcú l'enterrà.

No té ja sa tomba la creu d'olivera,
mes lliris de platja bé en té cada estiu,
i sols ja hi senyala sa petja lleugera
l'aucell fugitiu...

                 M. Costa i Llobera 



Pintura: Carolina Blanot