dimecres, 4 de novembre de 2015

"ERA TARDOR..." de Joan Fuster

Continuem compartint el poema de Joan Fuster, un bellíssim poema d'amor.




                      VI
Tenies 19 anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t'intentava noms o altres carícies.
Vàrem recórrer, junts, tots els designis
d'un espai de coloms, les destinades
nits al respir a mitges, la ventura.
I què no redimien nostres cossos?
Eren purs blanament. Provant llur glòria
la forma del retorn els adoptava.



                                                                   Joan Fuster 
                                                  "Criatura dolcíssima"

14 comentaris:

  1. Oh, criatura dolcíssima

    que fores...

    :-)

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Saber de l'amor sempre és una experiència joiosa, que ens omple de felicitat.

      Elimina
  3. També a mi m'ha fet pensar en "Oh, criatura dolcíssima..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és estrany que l'hagis reconegut, aquest és el tercer poema dels 10 que formen "Criatura dolcíssima".
      Aquí el tens complert: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/fuster.htm

      Elimina
  4. Està bé un amor de tardor o a la tardor, tan se val...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó l'important és l'amor, l'època de l'any o l'edat no ho és tant.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  5. M'agrada molt "una sobtada companyia inajornable!" perquè expressa molt bé la necessitat imperiosa de la presència de l'altre.
    Una tardor per gaudir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es com quan l'amor s'ens fa tan imprescindible que pensem "com he pogut viure fins ara sense tu?"
      El poeta ho explica molt bé.

      Elimina
  6. I com son d'especials, els poemes de tardor!

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Ai, aquest amor que arriba amb tanta força, que dóna sentit a tot!

      Elimina