dijous, 4 de juny de 2015

"RETORN A CATALUNYA" de Josep Carner


Emigrat i enyorat Carner escriu el poema del retorn a la terra que estima, la terra que ens agermana. Un retorn que no va poder ser, ell sempre va ser fidel a la República. Va morir, exiliat,  un dia com avui, el 4 de juny de 1970, a Brussel·les.



Ja veig damunt la terra de foc el nostre pi
Oh gent que per les feixes daurades feu camí!
Em sobta com un vi
la força tota vella i humil que ens agermana.
(És viu com la ginesta i com el blau marí
el teu escarafall, oh noia catalana.)
 
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
 
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camí perdut.

                                           Josep Carner 





 
Pintura: O.Tusquets

8 comentaris:

  1. Recordo que a casa teníem la revista "Oriflama" del dia que va tornar en Carner

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegeixo a la seva biografia:
      "El 1964 Josep Carner fa vuitanta anys, i la seva obsessió és tornar a veure Catalunya abans de morir. Émile Noulet, la seva esposa, intenta gestionar el retorn del poeta però "determinats individus en llocs responsables de la cultura catalana –segons declara l'escriptor Pere Calders– fan fracassar aquest projecte, considerant que resultava més útil la figura de Carner com a símbol de l'exili".
      L'abril de 1970, sentint ja el final de la seva vida, Josep Carner retorna per sorpresa a Catalunya en una visita breu. Mor pocs dies després de retornar a Brussel•les, el 4 de juny de 1970."

      Tot plegat és força trist!

      Elimina
  2. Un poema de nostàlgia de la terra...No sabia que Carner també tingués un pi, com jo!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pi mediterrani, arrelat al cor. Molta nostàlgia i força tristesa en el poema.
      Petonets!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Les seves conviccions el van forçar a un exili que, de ben segur, no s'imaginava tan llarg. Tot i el seu desig de tornar va haver de morir en terra estrangera. Trist!

      Elimina
  4. Grandiosos sentiments que siempre perduren en les animes nobles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor per la terra que el va veure néixer perdura. El desig de tornar també.
      Gràcies Olga, gràcies Carles pels vostres encertats comentaris.

      Elimina