dimecres, 30 de juliol del 2014

" ESTIO " de Juana de Ibarbourou

Tothom canta a l'estiu en el poema de l'escriptora uruguaiana, un poema ple d'imatges i de ritme amb el que acomiadem el mes de juliol.




Cantar del agua del río.
Cantar continuo y sonoro,
arriba bosque sombrío
y abajo arenas de oro.


Cantar…
de alondra escondida
entre el oscuro pinar.


Cantar…
del viento en las ramas
floridas del retamar.


Cantar…
de abejas ante el repleto
tesoro del colmenar.


Cantar…
de la joven tahonera
que al río viene a lavar.


Y cantar, cantar, cantar
de mi alma embriagada y loca
bajo la lumbre solar.      


          Juana de Ibarbourou



Pintura: F. Frieseke

dilluns, 28 de juliol del 2014

" AVETS I FAIGS " de Guerau de Liost

Jaume Bofill i Matas, que firma els seus poemes amb el pseudònim de Guerau de Liost, és un dels màxims exponents, junt a Carner, del noucentisme. La seva poesia, que sol parlar de la natura, és precisa en l'observació i brillant en el llenguatge. Avui un sonet de "La muntanya d'ametistes"


El faig és gòtic com l’avet.
Mes l’avet puja fosc, aspriu,
sòbries les fulles, el tronc dret,
car és d’un gòtic primitiu.

Mentre el faig, trèmul, somriu
amb son fullatge transparent
on l’esquirol hi penja el niu,
car és d’un gòtic floreixent.

L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles dels cimals
on de la llum s’hi trenca el raig.

Són les agulles sobiranes
de les eternes catedrals,
immòbils, pàl·lides, llunyanes.


                      Guerau de Liost
                            "La muntanya d'ametistes"



Pintura: Cuca Muro

divendres, 25 de juliol del 2014

"NOCHE DE VERANO" de Antonio Machado

Un 26 de juliol del any 1875 va néixer el gran poeta. El recordem amb un poema que evoca una tanqui-la nit d'estiu on la soledat es fa més palesa.




Es una hermosa noche de verano.
Tienen las altas casas
abiertos los balcones
del viejo pueblo a la anchurosa plaza.
En el amplio rectángulo desierto,
bancos de piedra, evónimos y acacias
simétricos dibujan
sus negras sombras en la arena blanca.
En el cénit, la luna, y en la torre,
la esfera del reloj iluminada.
Yo en este viejo pueblo paseando
solo, como un fantasma.


                         A. Machado


dimecres, 23 de juliol del 2014

"MIRA´M ELS ULLS" de Quima Jaume

Quima Jaume ens parla de sentiments sempre acompanyada pel mar del seu Cadaqués natal, en ocasions com a teló de fons dels seus poemes, altres vegades com un autentic protagonista.



Mira’m als ulls sense por dels espills
que et mostraran el solc per altres mars.
Mira’m als ulls i et parlaran d’aquell
primer llibant que va amarrar la barca.

Un jorn l’abandonàrem, era vella?
Ens envaí nostàlgia d’altres mars,
ens atrapà el vertigen de tempestes.
Sentim dels ports, encara,
                       els drings dels gots
que defugint l’oblit perdien albes.
Mira’m als ulls, veuràs la placidesa
d’aquest retorn al port de la bonança.

Ara refem amb gest molt clar i precís
els vells contorns d’aquesta lluna nova,
que sobre el mar dibuixa finament
el punt exacte on vam deixar la barca

                           Quima Jaume
                      "Pels camins remorosos de la mar"


dilluns, 21 de juliol del 2014

" NOTICE " de Miquel Martí i Pol

Tal dia com avui, un 21 de juliol de 1969, diuen que l'home va trepitjar per primer cop la lluna. Una fita important, però molta gent a la terra tenia problemes més urgents, que els preocupaven i que havien de resoldre rapidament.




Si fa no fa 
a la mateixa hora 
que el senyor Neil Amstrong, 
astronauta nord-americà, 
posava els peus per primera vegada 
damunt la superfície de la lluna, 
la meva dona i jo, 
en pijama, 
matàvem a cops d'escombra 
un ratolí 
que se'ns havia entaforat 
a la cambra 
a primera hora del vespre 
i que fins aleshores 
no havíem aconseguit 
de localitzar.  


                  M.Martí i Pol

divendres, 18 de juliol del 2014

"A LA MAR EM TIRARIA" de A. Guimerà

Avui, 90é aniversari de la mort de Àngel Guimerà volem recordar aquest autor que ha fet tant per l'escena i la llengua catalana amb un poema que combina cançons tradicionals i quartetes del poeta i que canta  el grup  Sol i serena, amb molt de ritme i encert.





A la mar em tiraria
si em deixaren ofegar.
Amor, que no em vens a veure,
amor, que no hi puc anar.

Al mig de la mar em trobava
sense consol de ningú
i esperava de tu
noves, i ningú me'n dava.

I el cantar vol alegria
i jo no en tinc, bon amor,
dins del cor hi tinc tristor
que un carro no la duria.

Diuen que el mal d'amor ens mata,
jo dic que no mata, no.
Si el mal d'amor ens matava,
quan temps fa que ho fóra jo.

I a la vora de la mar
hi ha un arbre d'enyorança,
totes les hores del dia
les fulles fan trasmudança.

                    Àngel Guimerà


dimecres, 16 de juliol del 2014

" HORA PRIMA " de Maria Ibars

Recordem avui una  autora valenciana poc coneguda, que va lluitar durant els durs anys del franquisme per dignificar la seva llengua. Lluita que encara continua...






Roixim lluenteja al mig del rocam
—plor diamantí de la nit que expira—.
Parla el silenci entre núvols i arbreda.
Embauma l'airet, la mar és tranquil·la.
La costa solitària i calladissa
és corprenedora com tendra amiga.

Les fidels confidències de l'aigua
rebrotar fan en pau l’ànima trista.
En les hores que obrin el jorn vinent
uix el sol la primera ferida;
camí de blanca llum que fon les penes
que du l’esperit que per ell camina.

                                  Maria Ibars
 

dilluns, 14 de juliol del 2014

"LES RUTES DE CERDANYA" de Jordi Pere Cerdà

 Aquest és un dels poemes que es van llegir a la presentació del llibre "Cendres del Passat". Un poema d'un autor cerdà, autor  que ja hem compartit varies vegades, però que segueix sent força desconegut, i que crec val la pena descobrir. Aquí el podeu trobar musicat i cantat per Pere Figueres.



Les rutotes de Cerdanya
s'encolobren dins el sol,
i els camins els dónen volts
d'una simetria estranya.

Estisoren l'arigilada
d'una blancor de retalls,
i es perden per prats avall,
que se'ls hi mengen la cara.

Sembla que no van enlloc
sinó d'un poble en un altre;
fan remingols que s'empelten
a les dreceres del bosc.

Té la sang a flor de galta
un marge en l'obac eixut,
i un brualler florit tot just
riu amb totes ses dents blanques.

Pels secalls de la solana
topen de front amb serrats,
enrotllant-se com un jaç
al niu d'una coma blana.

D'una blingada d'esquena,
fugen com enlluertades,
mes d'un cim de roca blava
tornen a mirar endarrera.

Les rutotes de Cerdanya,
de fils roigs i de fils blancs,
fan un filbast de ribans
al clotat de les muntanyes,

i no les traspassen mai.

                 I no les traspassen mai. 

              Jordi Pere Cerdà

 

divendres, 11 de juliol del 2014

"LA VELLA DE LA GERRA" de Salvador Espriu

Retrobem de nou a Espriu per recordar la data del seu naixement un 10 de juliol. Avui amb un poema de "Les cançons d'Ariadna"






De tan plena la gerra
em va relliscar dels dits.
En els trossos s’abrillanten
momentanis regalims.

Era de prima terrissa,
un fràgil treball antic.
L’he rompuda just en caure
vent i veles d’alta nit.

No duré cap més sofrença
d’aigua presonera dins
aquella buidor guanyada
quan m’allunyo per l’oblit.

Estenc processons de boira,
serpentegen pels camis
de retorn a mi, la casa
que de grat en faig perill.

Ja no tancaré la porta,
em despullo de neguits.
Vora la llar apagada,
sec, espero. No tinc fills. 

                  Salvador Espriu
                               “Les cançons d’Ariadna”