dimecres, 15 d’octubre del 2014

"FI DE LLUIS COMPANYS" de Josep Carner

Recordem al president màrtir en l'aniversari de la seva mort. Avui fa 74 anys que el van afusellar a dos quarts de set de la matinada. Josep Carner li dedicà un dels seus poemes més incisius i compromesos.






Era el moment de les tenebres
quan llum no veieu ni camí
i amagaven la cara els àngels
d’amargues menes de morir.
Els grans traïdors de la terra
varen lliurar-lo al més roí.

–Véns i et perdem –deien en veure’l
la mar i l’aire pirinenc.
Ulls catalans espurnejaven:
Va de la mort al negre avenc.
Amb posat d’ira “¡Viva España!”
escopí un noi escardalenc.

Del pobre clos on el tancaven
sonaren pany i forrellat.
De sos amics era en la casa:
del perseguit i del postrat.
Tenia allí per companyona
la catalana llibertat.

El van jutjar quatre fantasmes
de l’eterna Espanya dorment,
amb llurs espases de per riure
i llur orgull, boira en el vent.
Fins que un matí sent a la porta:
Heus ací la mort, President.

“La mort m’espera, bona amiga
de mà cruel i tendra sí.
Ara, mos peus, aneu descalços:
sense embolcall m’heu de servir.
És tocant terra catalana,
sentint-la bé, com vull morir.”

Tot peresós, el sol d’octubre
daurava el dia a poc a poc.
Quan els fusells van encarar-li
ell espera la veu de: –Foc!
que, eixit d’un rengle, donaria
l’oficial, rígid i groc.

I en encetar-se’n la paraula
amb dring de renec foraster,
ell crida: –Visca Catalunya!
Tot, gent i pati, es va desfer:
i un batre d’ulls abans de caure
la gran Invocada veié
com una barca tota sola
però menada pels destins:
per uns destins d’ales nacrades
i el guspireig de les onades
i els salts de joia dels dofins.


                   Josep Carner



10 comentaris:

  1. Un bon record al President màrtir, i un poema intensíssim de Carner, que jo no coneixia. Un cop més, Glòria, gràcies per acostar-nos tanta riquesa.

    Visca Catalunya!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca!!!
      Gràcies a tu, per acompanyar-me, Carme. El President i Carner bé mereixen un record.

      Elimina
  2. Bell poema d'en Carner. Aquesta tragèdia la sentim molt propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en carn viva, cada cop que es recorda aquests fets vergonyosos.

      Elimina
  3. Fins i tot "els àngels amagaven la cara", per no veure la tragedia...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els àngels la amagàvem, nosaltres l'hem de donar. Ha arribat l'hora.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Confio que l'any que bé amb motiu del 75é aniversari se li rendeixi l'homenatge que es mereix. Era, com tu dius, un gran home.

      Elimina
  5. Els hauria de caure la cara de vergonya! El poema és inquietant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I colpidor: És tocant terra catalana,
      sentint-la bé, com vull morir.

      I va morir descalç i cridant "Per Catalunya".

      Impressiona...

      Elimina