divendres, 7 de març del 2014

" JO VINC D'UN TEMPS PERDUT " de Maria Beneyto

En la vigilia del Dia de la Dona, la colpidora veu de Maria Beneyto, una dona forta i molt important dins les lletres valencianes.





Jo vinc d’un temps perdut. Sóc mare i filla
de l’ombra omnipresent. Amb fil d’aram
tanque la intimitat que em fa una illa.
Enllà el poder del plom, la por, la fam.

(Temps del fred mossegant-li al foc la cua,
temps d’arbres primitius i agres, del monstre
vegetal. Pell del món en l’aigua nua,
blau tremolor ferit de fum per sostre...)

Mare i filla, besàvia de la terra
i encara amb por de nàixer, i vençuda
pel dinosaure groc de la desferra,
o per sempre mai pel temps perdut perduda.


                          Maria Beneyto
                                 "Després de soterrada la tendresa"





Pintura: R. Mena Velenzuela

16 comentaris:

  1. M'ha semblat un poema dur però no trist, en tot cas desprèn força i una certa ràbia, o és a mi que m'ho sembla.

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que tens raó, a mi tampoc no em sembla un poema trist, dur, si i colpidor.
      Bona setmana, bonica!

      Elimina
  2. els versos d'aquesta dona són imprescindibles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tindríem que llegir-la més. Té coses importants a dir.

      Elimina
  3. M'agrada aquesta estrofa entre parèntesi... l'estrofa i el parèntesi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estrofa és molt eloqüent, dura època la que va viure: la guerra, i la postguerra fou encara més difícil: eren allò que anomenaven "rojos".
      Aquestes coses marquen.

      Elimina
  4. Un lament profund, d'un passat de desesperança. Pot servir de guia per trencar el mal fat que persegueix algunes persones.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat el seu lament em sembla una dona valenta, capaç de tirar endavant i fer front als dinosaures.

      Elimina
  5. versos durs i magistrals alhora...

    feliç dia de la dona, Glòria ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és una poesia còmode la d'avui.
      Gràcies, Joan, he passat un bon dia!

      Elimina
  6. Fred a l'ànima veient-la
    entre aire i glaç. Resultat
    de fortalesa, com la rel
    en poca terra fa fruit
    i s'hi enlaira. Plançó
    de l'úter més rebel. Dóna'm.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial. M'agrada.
      El posaré al altre blog amb el teu permís
      :D

      Elimina
  7. No sabria interpretar-lo de manera exacte però utilitza paraules contundents, té força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa una mica d'entendre, s'ha de rellegir i tot i així se l'hi poden donar diferents lectures.

      Elimina
  8. Això e venir d'un temps perdut, m'ha arribat l'ànima...Un poema, com un crit d'angoixa!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He posat l'enllaç amb la biografia de l'autora. Aquells anys molta gent cridava d'angoixa, ella ho feia poesia.
      Petonets, M.Roser

      Elimina