"ALCEM LA MÀ SI ELS MURS SÓN BLANCS" J.V.Foix

Haurem d'escoltar a un enardit Foix en aquest poema tan vitalista:  “Hissem la vela en el fustam panxut, salvem esculls entre cants i traülls: Servim el Tot en l’indòcil minut...”

Alcem la mà si els murs són blancs! (Al fons,

la mar.) Obrim de bat a bat, portals

i finestres caduques! A les calçs

d'antics casals marquem-hi solcs pregons.

La llum pertot: el Sol! La Mar! (Racons

amb xarxes molles.) Coronem de sals

les cabelleres toses! Ei, xavals,

cremem matins amb immortals tions!

Cada noia a la boia; i, a l’eixut,

els vells! Tots nus: fora estofes i embulls!

Oh canviants marines de tants d’ulls!

Hissem la vela en el fustam panxut,

salvem esculls entre cants i traülls:

Servim el Tot en l’indòcil minut.

                                   J.V. Foix

" EL PI DE FORMENTOR" de Miquel Costa i Llobera

L'arbre és el motiu triat pel poeta. Per Miquel Costa i Llobera el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge d'afirmació vital i crida espiritual. Maria del Mar Bonet canta el poema amb tot el sentiment.

Electus ut cedri

Mon cor estima un arbre!  Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les turmentes que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada

i li donà per trone l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encativam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina,

o del voltor que passa sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel,

té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... oh vida, oh noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada com l'au dels temporals.    Miquel Costa i Llobera Pintura: H. Anglada Camarasa: El pi de Formentor

"CANCIÓN DE PESCADORAS" de Gabriela Mistral

Aquest poema pertany a "TERNURA" un llibre on les poesies parlen de la maternitat i dels infants, des de la exquisida sensibilitat de la escriptora.

   

Niñita de pescadores
que con viento y olas puedes,
duerme pintada de conchas,
garabateada de redes.

Duerme encima de la duna
que te alza y que te crece,
oyendo la mar-nodriza
que a más loca mejor mece.

La red me llena la falda
y no me deja tenerte,
porque si rompo los nudos
será que rompo tu suerte...

Duérmete mejor que lo hacen
las que en la cuna se mecen,
la boca llena de sal
y el sueño lleno de peces.

Dos peces en las rodillas,
uno plateado en la frente
y en el pecho, bate y bate,
otro pez incandescente...

                           Gabriela Mistral
                            "Ternura" 1924


Pintura: J. Sorolla

" FESTA MAJOR DE TU " de Jordi Sarsanedas

Festa major!  Un poema adequat,  perquè és el temps en que es celebren la majoria de festes i perquè són les del meu barri.

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.

El dissabte ha fet neteja.

El diumenge campaneja

dins el cel esbatanat.

És festa perquè ets bonica,

i el món, tot sencer, somriu.

Se sent, qui sap on, musica

d’un envelat d’estiu.

És festa perquè t’estimo

i em perdo dins els teus ulls

i, dins els teus ulls, camino.

pels negres carrers curulls

de gent que riu i que canta

mentre balla la geganta

mig princesa, mig pagesa,

dins un blau de festa encesa,

amb el sol per tamborí

És festa perquè m’estimes.

Cada balcó té un domàs.

Poms de clavells a les cimes

dels plàtans i als campanars.

                  Jordi Sarsanedas

Bestiari: PINGÜÍ de Pere Quart

Molt més elegants que molts banyistes, si senyor!

Amant de la mullena,

amb gregarisme rar,

Com nosaltres emplena

les ribes de la mar.

Conserva tanmateix
el decòrum que ens manca
i neda com un peix
amb frac i armilla blanca.

  
                                        Pere Quart

"L'ENAMORAT A L'ENAMORADA" de Caterina Albert

A demés del seu magnífic llibre SOLITUD i d'altres escrits que va publicar com a "Víctor Català", Caterina Albert va conrear també la poesia.

Escolta a cau d’orella,
la vida mia,
Escolta ben a prop,
la dolça amor,
Que el que tinc que dir-te,
la vida mia,
sols ho hem de sebre els dos,
la dolça amor.
Los homes si ens sentien,
la vida mia,
Com se’n riurien tots,
la dolça amor!
Què sabem de ventura, 
la vida mia,
Si sols te conec jo, 
la dolça amor?
La nostra benaurança, 
la vida mia,
Guardem-la ens nostres cors, 
la dolça amor
Si els homes la sabien, 
la vida mia,
Com se’n riurien tots, 
la dolça amor.

               Caterina Albert

Pintura: Oskar Kokoschka

"AGOSTO" de F. Garcia Lorca

El dia 19 d'agost farà 77 anys que va morir Federico Garcia Lorca. Tots sabem com.

Un record pel poeta.

Agosto.

Contraponientes

de melocotón y azúcar

y el sol dentro de la tarde, 

como el hueso en una fruta.

La panocha guarda intacta

su risa amarilla y dura.

Agosto.

Los niños comen

pan moreno y rica luna.

                   

               F. Garcia Lorca

                   " Canciones " 

"AL MURMURI DE TES RIERES" de Pere Talrich

Pere Talrich va viure sempre enyorat del seu Vallespir natal, i va ser un defensor aferrissat de la seva terra i de la seva llengua .
 

Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!

Nit estelada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
          qui no t’ha vist,
          per ell só trist!

                  Pere Talrich

Pintura: "Nit estrellada"  V. Van Gogh 

" G A T " de Mercè Rodoreda

Sovint els privilegis tenen servituds.  Es difícil tenir-ho tot!

Tinc la cua molt senyora
i el pèl m'ondula nevat,
però em veden el terrat
perquè, diuen, "és d'Angora". 

Faig vida d'anacoreta,
i el lluç, me'l donen bullit.
Hec amb la pota el mosquit
i embullo el fil i la beta. 

Ja m'agrada aquesta vida
una mica esmorteïda,
i queixar-se és de mal gust.

Però a vegades voldries

fer-te amb gats sense manies
que et donessin un disgust. 

                       Mercè Rodoreda

Pintura: Renata Koeblinger

" ELS ALBERCOCS I LES PETITES COLLIDORES" de Josep Carner

Els albercocs,  galta-rojos, de pell sedosa, temptant a la petita Mirtila, però la nena, assenyada,  deixa albercocs al arbre, esperant que el plaer d'assaborir-los duri tot l'hivern.

Diu Iris a Mirtila :

- Amiga , jo no sé...¿ Tants d’albercocs li deixesal vell albercoquer ?- Oh Iris, prou m’agradamenjar-ne pels caminsfent festa a la dolcesaque em raja boca endins.Però l’hivern arriba,i vora el foc rabentsentim a la teuladaballar teules i vent.I, bell atzar, la mare,veient-nos entristits,i com freguem els nassosi con bufem els dits,ens porta, riolera,quan cau la neu a flocs,un pot amb confituresde préssecs o albercocs.         
                      Josep Carner

"LA MEVA AMIGA COM UN VAIXELL BLANC" de J. Salvat Pappaseit

Avui fa anys que morí el poeta. Aquest mes no publiquem poesies tristes. 

El recordem, doncs, amb un poema tendre, apassionat i dolç. 

Ramon Muntaner  n'ha fet una preciosa cançó. I Ovidi Montllor la recita amb molt de sentiment.

Aquella verge vinclada als meus braços 
tota es donava però ha fet un gran crit. 
-Oh, amat, no temis! - em deia 
    ajocant-se: 
-No hi ha a la terra cap glavi més fi. 

Cerca pel món, que no en trobaràs d'altra 
que et faci ofrena d'un amor tan pur. 
No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga: 
¿com ho faria, si era sense tu?- 

I ara s'alçava i jo la vestia 
i els seus cabells destrenava pel coll. 
La carn, flotant al mossec de la vida, 
s'enorgullia de la comunió. 

-¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava 
ara ja és teu, i elevarà el teu cant?- 
I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me: 
-Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?- 

A cada mot més la veu endolcia, 
i jo era alhora l'heroi i l'esclau: 
-No et deixaré 
     et diré el nom d'amiga. 
La meva amiga: com un vaixell blanc. 

I encar de nou la prenia en mos braços 
-ja era el seu ventre més alt i més fort. 
I a cada pit un vermell: 
      dues brases 
com la punxada del llavi i del cor.  

                               Joan Salvat Pappaseit

 

"CASA PAGESA" de Maria Antónia Salvà

Visió idíl·lica d'una casa de pagès mallorquina, senzilla i acollidora, en la ploma de Maria Antònia Salvà, sempre descriptiva de la vida i el paisatge camperols dela seva Mallorca natal.

Volguda casa pagesa

plaent com una escomesa,

oberta com una mà,

com una mà sempre estesa

que convida a reposar.

Com l’herba de foravila,

ets l’amor del solellet.

Tens una jove pubila,

i una padrina que fila,

i aigua que apaga la set.

Ta xalesta emparralada

acull tothom, amatent;

tens per tots bona arribada,

i una cadira cordada

on passar-se el cansament.

Tens davant una perera

rica d’esplets exquisits,

i al costat una figuera

que revolten per Sant Pere

els infants enllepolits.

Filats fusada a fusada

tens dins la caixa tancada

llençols nets, de bona olor

–la que els dóna la bugada

quan els pren la morenor–.

Tens estormies de figues,

tens pa damunt el raol,

tens oronelles amigues,

i ets rossa com les espigues

granades al bes del sol.

I com joia heretada

del bon temps de l’avior,

una estrella mostrejada

ta paret blanca forada

i a ta llar dóna claror.

Benhaja ta senzillesa

i aqueix noble confiar

que em té l’ànima corpresa,

volguda casa pagesa,

oberta com una mà!

             Maria Antònia Salvà




Pintura: M.Furió

" AGOST " de Joan Teixidor

Teixidor ens explica una manera ben plaent de passar una tarda d'estiu, i que a ell l'inspirà aquest bell sonet.

Tarda d'estiu, les immòbils cortines

guarden el cos sobre el llit despullat.

Hores de sol que s'aplomen, veïnes

lla de la cambra, camp ras arborat.

Ulls pacients que segueixen l'avara

paret de calç i el vermell cobrellit;

verge pagesa que en l'ombra s'empara,

seien de balca on dorm el vestit.

Sobre els llençols un parterre de roses,

ombra daurada en el camp massa blanc,

punta, coixí, on la galta reposes.

Deixa que et miri en la llum estremida

que s'arborava en el pit i en el flanc,

mentre el meu cor et cridava a la vida.

                                              Joan Teixidor

                                                 "Camí dels dies"

Pintura: Joan Marti Arbonès

AGOST : Poemes estivals

Al agost fa calor, convé relaxar-nos i  pensar tan sols en coses agradables...

Us proposo un mes de poemes que parlin coses boniques: amors que no fan patir, flors, arbres, bestioles simpàtiques....

           Durant les vacances
                               que la poesia ens acompanyi!  :)